Tecno-Autobiografia

Es pot dir que la meva relació amb les tecnologies sempre ha estat d'amor-odi. A casa,quan era petita, el màxim representant de la tecnologia era un VHS heretat del meu avi. Només veiem la tele a les estones lliures i en comptes de càmera de video el meu pare tenía una reflex de segona mà que el tenia enamorat. (era el fotograf de totes les festes familiars). Seguint aquest principi de no tecnologia, a casa no vam tindre una consola fins al 1998 (una nintendo 64 per que la play era massa violenta) i ordinador cap al 1996.

Com a casa no rebia els estímuls tecnològics que qualsevol altre nen podia rebre quasi no en sabia res d'aquest tema, a banda de les classes del cole (no se si era una hora a la setmana amb ordinadors prehistòrics) però això no va impedir que m'acostés a aquest món. M'agraden molt les noves tecnologies, soc una mica capriciosa... I com també m'agrada molt la fotografia em vaig comprar una càmera digital.
Suposo que la última frontera per a mi és la càmera de video. Com a la família mai em tingut se'm fa estrany el fet de comprar-ne una i com tampoc la necessito... suposo que algun dia caurà.

Les úniques classes que feia d'informàtica eren les de l'escola. A primària recordo que feiem jocs de llenguatge i matemàtiques que eren molt divertits, i les classes a Batxillerat eren molt interessants per que el professor era un noi jove molt simpàtic que feia la classe d'una manera molt interactiva.

Però en canvi, al cicle teniem un dinosaure per professora de T.I.C, i erem nosaltres les que haviem d'ensenyar-li a ella així que era molt pesat. Perdiem moltes classes degut a això i als constants problemes tècnics deguts a uns ordinadors tan antics com ella.

En quan a tecnologia simbòlica, no he estat mai de portar ni creus ni medalletes, la única la de la comunió, (jajajaja). Em va costar molt adaptar-me a l'euro i encara ara haig de passar certes coses a la pesseta. Pel que són tecnologies organitzatives, la família ha estat la més important, encara que de petita anava a un esplai i m'ho passava molt bé. Sempre he estat molt unida a la meva mare i a la meva germana.I les bio... des dels nou anys que pateixo de migranyes i els metges feien experiments amb mi per veure si se'm passava. Probaven medicaments de tota mena i dietes però res. A banda d'això lo típic. refredats i coses així els curava amb el medicament de torn. Encara que a l'escola hi havia una monja molt simpàtica que ens ho curava tot amb camamilla, era mítica la germana Pilar!!!! Que et feia mal la cama, camamilla, que et feia mal el cap, camamilla, que t'havies trencat la mà, camamilla, VISCA LA CAMAMILLA!!!!!

Col·loco aquest video que reflexa el canvi que ha hagut a la societat en els últims anys. Abans la gent menjava sense tele i ara és el centre de la conversa. Tothom té el seu propi mòvil i els joves anem enganxats als auriculars. A veure si podem canviar una mica el futur, no m'agradaria tindre un gos robòtic!!!

Post-data: les meves expectatives en quant a aquesta assignatura són de guanyar recursos pel meu futur com a docent.